Vendeurs ambulants dans la rue

Kati Horna. [Venta ambulante en el Barrio Chino, Barcelona]. 1937

Epiceries

Epicerie en Catalogne

Coopératives de consommation

Pendant la révolution, en Catalogne, les coopératives de consommation (organisées dans la Fédération de Coopératives de Catalogne) ont approvisionné ~2,6 millions de personnes. Relativement autonomes des syndicats tout en interagissant avec la CNT-AIT, elles comptaient 559 structures

Pour approfondir : “Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). La Ciutat Invisible https://sants.coop/wp-content/uploads/Les_Cooperatives_Obreres_de_Sants_autogestio_proletaria_en_un_barri.pdf

Unidad Obrera (San Cugat de Vallès)

L’arribada de la República suposà un nou impuls per al cooperativisme. El govern central proclamà el 1931 la Llei de cooperatives i el Parlament de Catalunya aprovà el febrer de 1934 la Llei de bases de la cooperació, que fomentà la constitució de noves cooperatives.

És precisament arran d’aquesta llei que es torni a formar a Sant Cugat una cooperativa de consum. Serà al setembre i es dirà, en un primer moment, Unió Mutual Obrera, però aviat és rebatejada com a Cooperativa La Unidad Obrera.

Però el seu moment d’esplendor arriba amb la Guerra Civil. La Generalitat, en mig del procés revolucionari, reforça el moviment cooperatiu i exerceix una certa tutela sobre les cooperatives nomenant delegats-interventors. El 15 d’agost del 1936 es designa a Josep Navarro Monpeau com a interventor de La Unidad Obrera .

A partir de gener de 1938, quan una ordre ministerial dona més atribucions a les cooperatives de consum en el repartiment de proveïments, l’afiliació creix ja que els veïns asseguraven així l’accés a les subsistències. També és el cas de La Unidad Obrera. En aquest període de revolució econòmica i social la cooperativa supera els 650 associats i reparteix unes 4200 racions. Més d’un centenar de refugiats arribats al poble fugint dels combats se’n faran socis.

Trasllada el seu local als baixos de la casa que havia confiscat la CNT com a seu a la plaça de la República (avui Sant Pere), un ampli edifici que havia servit de Casa de la Vila fins al 1932. Allà quatre dependents atenen als associats. A més, el setembre de 1938, l’Ajuntament els cedeix la masia Can Perbell, a tocar dels Quatre Cantons.

Tarja de consum de la Cooperativa “La Unidad Obrera”

La cooperativa està adherida a la Federació de Cooperatives de Catalunya i serà presidida per destacats militants cenetistes propers a la FAI com el ferroviari Isidoro Checa, darrer alcalde republicà, o el paleta Francisco Martínez. La Unidad Obrera continua funcionant, fins i tot, uns mesos després de l’entrada dels franquistes a Sant Cugat, però aviat el nou règim franquista acaba amb aquesta experiència d’autogestió obrera. Durant la guerra també es va adherir a la Federació de Cooperatives de Catalunya el Casal Cooperatiu de Valldoreix, que va col·locar la primera pedra el 12 d’abril de 1936 i que s’inaugurarà un any després.

L’avènement de la République a donné un nouvel élan au coopérativisme.

En 1931, le gouvernement central a promulgué la loi sur les coopératives et, en février 1934, le Parlement catalan a approuvé la loi fondée sur les principes de la coopération, encourageant ainsi la création de nouvelles coopératives. C’est précisément grâce à cette loi qu’une coopérative de consommateurs a vu le jour à Sant Cugat. Fondée en septembre, elle s’appelait initialement Unió Mutual Obrera, avant de devenir la Cooperativa La Unidad Obrera. Mais son apogée est survenu avec la Guerre civile. La Generalitat, en pleine période révolutionnaire, a renforcé le mouvement coopératif et exercé un certain contrôle sur les coopératives en nommant des délégués-intervenants. Le 15 août 1936, Josep Navarro Monpeau a été nommé intervenant de La Unidad Obrera. À partir de janvier 1938, suite à un arrêté ministériel renforçant les pouvoirs des coopératives de consommateurs en matière de distribution de denrées, le nombre d’adhérents augmenta, les habitants s’assurant ainsi un accès à la nourriture. Ce fut également le cas pour La Unidad Obrera. Durant cette période de bouleversements économiques et sociaux, la coopérative compta plus de 650 membres et distribua environ 4 200 rations. Plus d’une centaine de réfugiés, arrivés en ville pour fuir les combats, devinrent membres. Publicité Paramètres de confidentialité Leurs locaux furent transférés au rez-de-chaussée de la maison que la CNT avait réquisitionnée pour y installer son siège, Plaça de la República (aujourd’hui Sant Pere), un grand bâtiment qui avait servi d’hôtel de ville jusqu’en 1932. Quatre employés s’occupaient des membres. De plus, en septembre 1938, la municipalité leur attribua la ferme Can Perbell, située à proximité des Quatre Cantons. Carte de consommateur de la Coopérative « La Unidad Obrera » Carte de consommateur de la Coopérative « La Unidad Obrera » La coopérative est affiliée à la Fédération des Coopératives de Catalogne et sera présidée par d’éminents militants de la CNT proches de la FAI, tels que le cheminot Isidoro Checa, le dernier maire républicain, ou le maçon Francisco Martínez. L’Unidad Obrera continue de fonctionner, même quelques mois après l’entrée des partisans de Franco à Sant Cugat, mais le nouveau régime franquiste met rapidement fin à cette expérience d’autogestion ouvrière.⁵ Publicité Paramètres de confidentialité Pendant la guerre, la Casal Cooperatiu de Valldoreix rejoint également la Fédération des Coopératives de Catalogne, dont la première pierre est posée le 12 avril 1936 et qui sera inaugurée un an plus tard.

https://historiasantcugat.wordpress.com/2013/12/17/el-cooperativisme-obrer/

Grands magasins

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *